miércoles, septiembre 20, 2006

Marc LLadó y los Donuts

Buenos días

Hoy entrevistamos a un personaje singular, por su manera de vivir i de vestir. Es una persona que no le importa mostrarse tal i como es, una persona que no se avergüenza de ser lascivo y prepotente, una persona que hace aflorar la polaridad de su aceptación en su máxima expresión. Una persona querida por algunos y odiada por otros tantos, sin dejar indiferentes a ninguno.

En esta entrevista intentaremos descifrar su comportamiento y que le motiva a seguir así.


Buenos días;

M.LL: Buenos días

Es verdad que usted nunca se ha acostado con solo una mujer?

M.LL: Cierto, desde pequeño me propuse que las mujeres fueran como los Donuts, de dos en dos. Lo cierto es que al principio me costo un poco, una semana. Pero luego ya fue todo sobre ruedas y hoy por hoy puedo contar las mujeres con las que me he acostado a pares, jejeje.

Te admiramos

M.LL: No necesito de vuestra admiración.


Es verdad que intentas que una sea rubia y la otra morena ?

M.LL:Es verdad, aunque no siempre lo consigo, a veces al ser hermanas gemelas esto es difícil.

Te admiramos

M.LL: No necesito de vuestra admiración.

Cambiando de tema. Usted es un gran aficionado del mundo del motor, verdad?


M.LL: Veo que esta mal informado. Yo no soy un aficionado soy un gran entendido del mundo del motor, que es muy diferente.

Lo siento, ha sido un fallo del guionista.

M.LL: No pasa nada, lo despides y ya està, jejeje ( risa de mala leche)

Usted es un fiel seguidor de Fernando Alonso, verdad?

M.LL: En realidad, nos admiramos mutuamente.

Bueno, la entrevista ya esta finalizando. Cree usted que sus palabras harán que le humanicen un poco.

M.LL: Me da igual, no necesito de vuestra admiración

Gracias

M.LL: De que?

viernes, septiembre 15, 2006

El Milk Cafè, el Doctor i en Lluis Llach

Hola a tothom,
Demà comença el nostre particular camí a Itaca, demà comença la lliga de la Laru. També coneguda com la lliga dels estrellats.
El nostre debut serà el diumenge a les 11.30 hora zulú, contra algun equipet. Equip el qual no té importància vist el nivell del actual Milk Cafè.
Sembla que per primera vegada en la historia d’aquest equip s’ha fitxat bé. Perquè no crec que faci falta recordar els noms d’alguns dels fitxatges d’altres anys que venien amb la “vitola” de grans jugadors i al final han resultat els nostres particulars Esqurzas Escaitxs, Sanches Jaras, korneiev i companyia. Ehhhhh Dani, Vilas, Rovira,Vicedo, Toni..........
Però bé, això és temps passat i aquest any sembla que ens hem decantat per “ jugones”. Tot serà que recaigui sobre d’ells la mala astrugància de què per molt bo que siguis acabes fracassant en el Milk.
De fet, lo important és seguir fent la cerveseta després del partit, i de tant en quant un sopar. Però no estaria malament que almenys UN ANY, estiguéssim de mitja taula cap amunt.


Com podeu veure hi ha gent de l’equip que s’ho ha agafat en serio i inclús ha accedit a fer-se un reportatge fotogràfic per poder il·lustrar així la noticia. Gracies Vilas.
I com a agraïment a la teva bona voluntat, jo junt amb en Lluis Llach hem composat una cançó.

El meu amic és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu amic.


El meu amic és tan petit
que des de dalt d'un campanar
mai es pot veure el meu petit.
Diuen que els metges beuen poc,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,tant se val!
és així com m'agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu petit.

El meu amic és tan petit
que quan el sol se'n va a adormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.

jueves, septiembre 07, 2006

la primera despedida.......la autèntica

Hola companys,

Suposo que molt de vosaltres recordareu la primera comiat de solter, el primer pas cap a la vida en matrimoni o en parella de molts de nosaltres.

La despedida ens va portar molta feina, bé, en realitat no, però que varem passar-nos dies parlant de que fer o deixar de fer i de enviar-nos mails absurds amb idees absurdes si. I total per anar a una casa a toma pel cul, a beure com animals, com animals de costum que s’ha demostrat que som en els següents comiats.

Alguns però varen beure més que d’altres. Suposo que no cal recordar el nom del personatge que es va fotre 5 o 6 cerveses calentes i un quant xupitos de whisky abans de les 21.00h.

D’aquella despedida ja han passat molt anys i els records son borrosos i més si els barreges amb licor. Però les fotos son un gran mitjà per recordar. Us recordareu de les nenes...si, si les nenes. Ja se que alguns de vosaltres vareu beure massa per recordar això però les fotos son objectives.


Què us sembla, deprés algú dirà que es va aborrir en aquella festa. Algú fins i tot ho possarà en dubte però les fotos estan aquí i si no que els hi diguin a aquests dos, que sel's va quedar aquesta cara davant el pà amb tomaquet que ens varem trobar.

Bé............fins ara.

miércoles, septiembre 06, 2006

La gran evasió....i alguna perversió del doctor


Hola companys,

Aquest és el nou blog que he decidit crear. Us preguntareu...Calia? La resposta és senzilla....NO.
Però hi han tantes coses que no fan falta i les fem. Com per exemple treure's la carrera de medicina, per acabar recomanant repòs i un anti-inflamatori. I a sobre sense esmentar cap marca, com si no tinguessim res més que fer que dedicar-nos a llegir els prospectes de tots els medicaments que tenim a casa. Que son moooolts. Per cert, és una obsesió meva o a tots quan us cau un medicament a les mans us sentiu obligats a llegir el prospecte? Bé de fet, també hem passa amb el dors del gel de bany, suavitzant, etc...

O treure’s la carrera d’enginyer per acabar fent tranvías que descarrilan. Per no parlar del que es dedica a fer calçotets. De petit sempre que li preguntaven que volia ser de gran, deia que calçoter. Que millor això que no pas ser un "calzonazos" com la majoria de vosaltres. O el que és més greu treure’s la carrera d’Història, que us ven juro que és molt aburrida, per després no saber contestar le preguntes d’història del trivial.

Deixant de banda això, he decidit crear aquest blog per intentar tenir una mica més de contacte del que tenim fins ara. Va ser molt maca la època del principi d'internet, quan a diari ens enviavem tonteries per mail.

Bé, això i que tinc molt temps lliure i internet a casa. Si Doctor INTERNET, allò que no fas servir mai a casa, però que utilitzes en frecuència al Ateneu o a la feina.

Intentaré anar actualitzant el blog, de la mateixa manera que m'agradaria que tots vosaltres comentessiu algo. Ja sé que tots aneu a tope de feina i tal.... però només és un minut.

Quan sapiga com funciona això aniré posant aquelles fotos que tant us agraden i d'aquesta manera els que no sabeu llegir almenys tindreu quelcom per evadirvos.

Fins ara.

La gran evasió....i alguna perversió del doctor