martes, diciembre 11, 2007

Publicitat

Hola a tothom,

El tema d’avui és el típic, que no caldria cap comentari. Amb la imatge és suficient. Però posats a fer ja ho explico.

Durant aquest llarg pont, he estat voltant pel món. Nova York, Londres i finalment Paris. Com que hem sobrava temps, al tornar vaig veure que estàvem a punt de passar per Blanes, i hem vaig dir, saps què....anirem a veure en Vilas. Total que m’aixeco del seient i li dic a la hostessa “ I’,m Sorry but I’m very crazy...very very crazy and...” bueno us ho explico en català que si no la majoria us perdeu. Li dic; “ Escolti, que hauria de baixar aquí jo. Pot fer el favor de obrir-me la porta i deixar-me un paracaigudes?” Ella si va negar per lo que hem va veure obligar a dir-li que si no hem feia cas, faria un Melendi que t’hi cagues...(com vulguen dir..). La tia o no hem va entendre o no hem va fotre cas, i hem va instar a parlar amb el comendant. Tot això amb anglès clar. El pilot com us podeu imaginar, era un puto xulo, però li vaig baixar els fums. Després de explicar-me nosequé sobre seguretat i bla-bla –bla....hem va deixar parlar a mi.
La veritat és que no va costar gaire convenç-se’l. Li vaig dir; “ Menos lobos, que tengo un amigo que fabrica calzoncillos” (ho dic en castellà, perquè aquí vaig fer servir un anglès més americà) Total, que el tio acollonit hem va cedir el seu paracaigudes (perquè ells sota el seient tenen paracaigudes i no flotador) i hem vaig tirar sobre Blanes.
No fa falta que digui, que tot va anar bé, gràcies a la meva experiència com a paracaigudista, que un dia explicaré.
Quan vaig arribar al hospital, hem va atendre una noia. Li vaig dir ; “ Hola, buenos días, puede avisar al doctor Vilas? De parte de una amigo”. (aquí parlava en castellà- castellà).
Aquí vaig començar a veure coses rares. La infermera mirant-me en cara picarona hem diu; “Ahh tu eres otro amigo del doctor....ya ENTIENDO” (mentre hem aclucava el ullet). “ El doctor no esta, pero si quieres te puedo presentar a un amigo suyo”.
Jo aquí ja fotia una cara que la boca hem queia al terra. Al veure la meva estupefacció, la noia hem va dir que a lo millor hem confonia de Doctor, i hem va instar a agafar una propaganda d’aquestes de hospital en la que sortien tres paios. Quan vaig veure les fotos ja no només tenia la boca a terra sinó que els collons també hi eren.

Aquí teniu la propaganda




lunes, diciembre 03, 2007

Ball de Nadal


Hola a tothom,

Aquest bloc comença a estar una mica descuidat. La veritat, és que cada vegada tinc menys temps......bueno, el temps és el mateix, però l’aprofito de manera diferent.
I ara us deveu estar preguntant.....”ostres!! i com aprofita el temps en Sergi??...que fort!!!...a lo millor està fent alguna cosa súper important, i jo aquí sense saber-ho ....estic molt intrigat!“ ....bueno segur que tant us en fot, però jo ho explico i ja està.
....bé, no té gaire secret. Sóc pare-treballador. Algú sap per què no rebem cap subvenció al igual que les mares treballadores?
Després es queixen de la discriminació sexual, però si son ells els que ens obliguen a ser masclistes!!
De fet, l’altre dia vaig tenir aquesta discussió. Després de un dia, que si ....Sergi fes això....Sergi fes allò....no se’m acut res millor que dir, eppp que a mi, ningú hem paga per fer la feina de la casa... (com volguen dir...) La resta de la discussió no cal que l’expliqui oi?

A lo que anàvem. Un dels motius pels que no actualitzo el bloc, a apart de tot lo explicat, és que jo i 3 més, també coneguts com el Comando Planamar, hem estat uns dies cran i executant (mai millor dit) una coreografia amb el vestuari adient, per tal de desitjar-vos unes bones festes a tots.
Aquí teniu el link on està allotjat el ja famós vídeo.

http://www.elfyourself.com/?id=1117212306

I per anar fent boca unes imatges del que us trobareu. Ahh poseu, els altaveus i tingueu paciència mentrestant es carrega.



Un petó.

martes, octubre 30, 2007

La inconsciència es un acte de valentia=mortal endevant

Hola a tothom,

Avui, us vull explicar una historia documentada.
Resulta que l’altre dia, vaig anar al CAR de Sant Cugat ( Tranquils no m’han agafat encara per defensar la selecció catalana de petanca). Vaig anar a fer un reportatge fotogràfic a una colla de gimnastes que viuen allà. En fi, no m’allargo explicant això perquè no té més.
El cas, és que durant la sessió un del nois, hem va vacil·lar a mi!!!!!!! El cabró, durant la sessió, havia de fer una postureta, que jo li vaig dir que tampoc costava tant ( i de veritat, tampoc n’hi havia per tant). Cosa que ell hem va respondre que si que costava, i que jo no era capaç de fer res d’això i ni molt menys un mortal endavant.............vaya!!!!!!! Total que el paio hem diu que fins que jo no faci el mortal endavant ell no segueix amb les fotos.

Solució.......fer el que faig a casa..........baixar-me el pantalons i fer el que toca.

Resultat......jo demostrant que la inconsciència es un acte de valentia.


jueves, octubre 25, 2007

Xurriguera de Salsellas






Hola a tothom,

Aquesta actualització del blog, es deu a la recent sortida amb la colla, una colla que com s’ha demostrat esta molt avinguda i tal.....però que no aguantaria ni una setmana al gran hermano.
I no és perquè siguem mala gent, ni hagi conflictes previs entre nosaltres, no. Simplement és que cadascú aporta alguna cosa al grup, que pot treure de polleguera algú altre, voluntària o involuntàriament.

El gran creador de conflictes, ja sabem qui és, i evident, ho fa de forma voluntària. A qui se li acut treure el tema seleccions, en un entorn evidentment barcelonista i catalanista?? Doncs a un follonero.

En fi, que el cap de setmana va estar molt bé, amb tertúlies espectaculars, on tothom va poder veure qui era racista i qui era molt racista. Qui és postulava a favor del que tenia més gent a favor i qui sempre esta en contra, sigui el que sigui.

A part d’això, varem passejar per la muntanya, alguns van caçar bolets i d’altres gnomos. Alguns es tocaven els collons i d’altres anaven a comprar queviures pel resta de ganduls.

Varem veure xaiets, cabretes, garrins, oques i cisnes, mentre altres feien esvorancs a la casa, bueno a la casa.....dins la casa.

I fins i tot alguns varem aprendre a tirar vaques al terra amb la mínima força i a fer veure 12 on n’hi ha 13, i a estafar hisenda amb la cosina d’en Joan Puigcercós.

Per mi, va ser un dels millors caps de setmana que hem passat junts, i per suposat ja tinc ganes de repetir un dia d’aquests.

I Aquí us deixo unes fotos que evidencien lo bé que ens ho varem passar.


Un petó.

jueves, septiembre 27, 2007

Sopar MilkCafé

Hola a tothom,

Com varem parlar l’altre dia, es dona per convocat el proper sopar del MilkCafè .En aquest sopar queden convocat tots els jugadors, ex-jugadors i seguidors del ja mític equip.
Per descomptat també hi queden convocats els lesionats de l’equip, que cada dia en son més, i que curiosament no son els més grans de l’equip sino tot el contrari.
De fet, avui he llegit la noticia de que el Iker Casillas (aquell fill de puta que juga al equip de la capital del país veí) ha assegurat les seves mans per 7 milions de euros. Al llegir la noticia lògicament m’ha vingut el cap que costaria assegurar algun de vosaltres i..................el anunci seria aquest.

Assegurar la teva casa 200 Euros, assegurar el teu cotxe 600 euros, assegurar les teves cames.........no té preu. Tot això amb la imatge d’en Francesc i en Coll en primer pla. ( Un dia ho faré)

En motiu del sopar, ja existeixen dos cartells commemoratius d’aquest. Un d’ells el oficial i l’altre el alternatiu. O, el que podeu ensenyar a la dona , i el que no. En fí , aquí els teniu.

P.D.: El oficial és el que surt l’anillo durex.






martes, septiembre 18, 2007

Publicitat enganyosa????

Hola a tothom,

Seguint amb el tema de l’altre dia. Allò de que quan llegeixo o sento algo, de vegades el cervell hem traïciona i hem fa riure.

Doncs resulta que l’altre dia, hem va passar això. Jo anava tranquil·lament amb el cotxe i vaig sentir un anunci per la radio. En si l’anunci no té res però un cop el relaciones té la seva gràcia. Almenys per mi.

De fet, crec que els publicistes poden fer a a seva feina el que els hi surt dels collons, que mentres tingui un guió estrambòtic i no s’allunyi moltíssim de la realitat, vas que tiras. Poques vegades en un anunci es diu la veritat sobre el producte que es pretén vendre. Això s’anomena Marketing EspaÑol. Que consisteix en inflar el producte, ja que saben, que després el client potencial el divideix er dos o més, quedant el producte en la seva expectativa real. Per que ho entengueu, és com preguntar a un tio quantes ties s’ha follat. Has de seguir la regla del 3. Si diu 6, en realitat, son 3, i si diu 3 és una o ninguna.
Però la publicitat de vegades ens sorprèn i surt algun publicista que explica la realitat del producte, publicistes que han fet un bon estudi de mercat hi ha sabut trobar....., que dic trobar, localitzar i descriure amb tota perfecció al seu client. Un 10.

I si no mireu l’anunci. Jo només recordo 2 amics que tinguin un Audi A3, i ........................vaja, que el publicista l’ha clavat.

I si no mireu





Hem parteixo, és que hem parteixo!!!!!!!!!!!!

jueves, septiembre 06, 2007

Hola

Hola a tothom,

Ja sé que he deixat desemparat el blog, no fa falta que ningú més m’ho digui. Estic fart de que la gent, hem pari pel carrer demanant explicacions, de trucades amenaçadores a altes hores de la nit i especialment de suborns en forma femenina disposada a satisfer les meves obscures perversions. En fi, que vale.....que ja posaré algo.


Abans de di res m’espero, advertir que avui no posaré ni fotos ni vídeos......................perfecte, ara ja només esteu llegint aquestes línies els 3 o 4 que realment no teniu problemes lingüístics greus.

És curiós, que molta gent, quan veu molta lletra junta s’atabala, es posa nerviosa i acaba per desistir. En canvi hi ha gent que llegeix fins i tot la part de darrera dels xampús. Jo estaria dins aquest grup. Suposo que la majoria de gent llegeix per aprendre. Jo simplement ho faig per tenir el cap ocupat. Crec que és la manera més fàcil de mantenir aquest entretingut, i així no pensar gaire. El problema és que això no sempre funciona.
Un pot anar tranquil•lament amb el cotxe, llegir algo, fer-li gracia i riure sol al cotxe. Si en aquell moment algú et veu, sempre creurà que estàs escoltant a la ràdio alguna cosa graciosa (sempre que veig algú rient dins un cotxe tinc la temptació de preguntar quina emissora escolta). Però si això et passa caminant.........aquí tens un problema. L’altre dia anava pel carrer, i veig una botiga del que jo creia que eren lampares, que posava Làmpades d’ocasió ( tants anys llegint i això s’ha m’havia passat per alt). Si vosaltres llegiu això no us imagineu en Vilas dient Làmpada amb el nas vermell del a barreja del seu encostipat crònic i de la seva afició pel beure???????? Doncs jo si, i no veieu el que vaig riure........el problema es que anava sol pel carrer. Això demostra que moltes vegades es pitjor el remei que l’emfermetat.

Ara començo a entendre allò que de petit hem deien; “ Sergi deixa de fer tonteries i fes servir el cap.” En aquells temps, no ho entenia. Pensava; “ I que collons volen que faci amb el cap? Pegar a m’he germana amb el cap??. En fí, que ara ho entenc tot ( massa tard) El cervell és una cosa que s’ha d’anar entrenant, que si no passa lo que ara passa, que acostuma el que vol. Repetir constantment una cançó, un diàleg de una pel•lícula o una frase solta i sense sentit. Per que ho entengueu, l’altre dia després de veure una pel•lícula, vaig agafar l’autopista, bé vaig agafar el cotxe per agafar l’autopista ( en Vilas que també té aquest problema, ja s’imaginava com jo amb els meus forts braços carregava amb l’autopista........aiiiiii Vilas) Total que vaig agafar l’autopista i un cop en el peatge, dono una moneda de 2 Euros a l’home i sens voler li dic; “ La vuelta en billetes grande i sin marcar” . Si, si ...jo tb li trobo certa gràcia, però aquell home després de 7 hores tornant canvi no n’hi va fer gens.


Total que ara no se exactament a que ve tot això..........a si!!!!! Les vacances molt bé, gracies.

viernes, julio 20, 2007

Jo de gran vull ser com ell !!!!!!!!!!!!!

Hola a tothom,

Haureu observat, aquest blog sempre ha estat actualitzat amb coses desenfades i amb el objectiu de entretenir-me jo i als altres, perquè la vida ja es prou trista com per parlar de coses series, que per això ja existeixen els informatius i diaris.

A la vegada, sempre he estat en contra de rebre els típics mails que ens demostren les misèries da la vida i que et demanen ajudes i reenviaments mils, per tal de fer-nos sentir més bones persones i tal.

Els que hem coneixeu, també sabeu que soc home de tenir ídols com he dit diverses vegades en aquest blog. Ídols com el home del temps de la sexta o el mateix Hiro Nakamura. Com podeu veure ídols de lo més absurd.

Però aquest cop m’ha arribat una historia diferent, una història que m’ha donat en que pensar i que potser havia arribat l’hora de compartir una d’aquestes coses amb vosaltres.

La història és la següent;

Un pare Australià que realitzava cada any la Ironman de Austràlia, tenia el somni de fer aquesta prova amb el seu fill, però per desgracia, el seu fill va néixer amb una paràlisis cerebral.
El australià enlloc de veure la situació com un obstacle, o va veure com un repte i es va començar a entrenar més fort junt amb el seu fill.

El aussie de uns 60 anys, quan ho va veure oportú, es va apuntar junt amb el seu fill a la Ironman de Austràlia, la prova més dura de les triatlons.

Per entendre la prova cal recordar, que consisteix en nedar en aigües obertes 4 kms, anar en bicicleta 180 km i per acabar una marató, és a dir, 42,5 kms més corrent.

Una burrada, no?? Doncs només heu de mirar el vídeo per veure com aquest home junt amb el seu fill acaba la Ironman. Amb dos collons, si senyor.

I pensar que de vegades hem queixo de segons que............en fi..........intentarem assemblar-nos una mica aquest home. El meu nou ídol.

P.D.: No el mireu a la feina, que tampoc és plan que us vegin plorant.

miércoles, julio 18, 2007

1.....2.....3....4...5.............i........15!!!!!!!!!!!!

Hola a tothom,

Ja se que he deixat una mica oblidat el blog, però i que.......si algú té algun problema que m’ho digui que ho arreglarem a la meva manera.....Un cop ja he fet el fanfarró ( gran paraula) passarem a lo que toca....i lo que toca, no és res més que Les Santes . La festa major de Mataró. D’aquesta festa en podria explicar moltes coses, però segurament hem portaria a la meva separació, i la molts de vosaltres. Tot i que jo sempre he sentit a dir, allò de que per les Santes tot s’hi val. Aquesta frase només té una excepció , la parella. Però en realitat, la frase és certa. Ningú et tindrà en compte que estiguis trellant a la Plaça Sanata Anna, ni si els teus pares.........més ben dit ......els pares d’en Francesc i de l’Andreu (sempre eren ells) ens veiessin borratxos. Recordo un cop (això hem costarà una amistat) que jo i uns altres (no sóc tant cabró i no us delataré) que ens varem trobar als pares d’en Fran i aquest anava molt torrat i va anar al lavabo. Enlloc de fer-nos els boixos quan ens varen preguntar per ell.....nosaltres que també anàvem una mica fins, els hi varem dir on era , i que ja els acompanyàvem. En fi, que sóc culpable de que els seus pares presenciessin les iniciacions en l’alcoholisme del seu fill. Sé que ara m’espera un bronca, però no sabeu el que vaig riure aquell dia.

Francesc, com diu un vell proverbi xinès; “Amb la primera copa l’home beu el vi; amb la segona el vi beu el vi, i amb la tercera, el vi beu l’home.

Però en realitat les Santes som això, uns dies on tot si val, i si no que li diguin al Mago Andreu. Un home que s’ha fet un nom a Mataró gracies (o depèn com es miri...malaurat) a les Santes.

Tothom el recorda banyant-se a la font del negritu amb la policia alvontant seu, o perdent les claus i trobant-les 2 o 3 cops en una nit......un mite, que en com els bons mites torna al lloc on va triomfar, per reviure aquelles nits de gloria. ( Vilas, amb aquesta retòrica vull dir que l’Andreu ha tornat).

Jo aquest any segurament, veure més gegants que borratxos, però segur que algunes nits sortiré. Anar a sopar, beure amb abundancia i parlar molt. Per que les santes també son això......parlar molt. És el lloc on et trobes la gent que no veus durant l’any.......de fet....un altre frase que he sentit sempre és la de; “Ens veiem de Santes en Santes.”

En fi, paro que m’emociono i hem poso a plorar. Us deixo amb un vídeo de un dels millors moments de les Santes.


Us estimo




GLORIA A LES SANTES!!!!!!!!!!!!!!!!

jueves, junio 14, 2007

La final de copa del Milk-Café

Hola a tothom,

Us parla el pichichi de l’equip.............1...........2.........val, ja podeu parar de riure. Però el que si és cert, és que el nostre estimat i patit equip, disputarà aquest dissabte la fina de la copa ( a les 20h Rovira). La primera final que aquest equip disputa després de 14 anys d’existència. Potser és un títol menor. Però al cap i a la fi, un títol.

I com si es tractés de un partit del més alt nivell, us presento un petit recull de declaracions de membres destacats ( Vilas no pensis malament ) del equip del nostres cors, dies abans del gran partit.

Per començar tenim el nostre lateral esquerra titular ( som molt justos ), que no és altre que en Jordi “Precision” Font. Que va dir el següent; “ La clau del partit, estarà en no rifar la pilota i fer desplaçaments de pilota precisos”

En la mateixa línia defensiva, però a l’altra banda, tenim en Jose “ Kinki” Gutierrez.Que hem de dir d’aquest magnífic lateral........bueno que hem de dir........Ell dona la clau per controlar el partit. “ Debemos defender con uñas i dientes y si se pasan de listos, cuelgo a uno de ellos por lo güevos i punto”

Tancant el equip tenim el porter, En Marc, també anomenat “ El Gat” ( per la seva afició al Whisky ), que va dir ; “ Jo no vull dir res....”

A la mitja tenim dirigint com pot la batuta de l’equip, en Francesc “ Valdano” Jimenez. Com a bon futbolero que és, va fer la següent declaració; “ Futbol és futbol i que hem de dir si el futbol és així” ( sense comentaris)

Acompanyant a aquest per la banda dreta tenim el magnífic Marc “ Messi” Coll, que gracies a l’implant que porta a la cama dreta (pota de fusta) enganya a tots els defenses. Ell va dir el següent; “ Deixeu-me tota la banda per mi, que jo puc en tot i amb tots. Jo no hem canso mai” Grande Coll.

I de lo que hi ha davant, no fa falta ni parlar-ne, capaç de lo millor i ........bueno, capaç de lo pitjor
de lo pitjor.

jueves, junio 07, 2007

El home del temps

Hola a tothom,

Avui, he descobert el meu nou ídol, si, ja ho se, podria escollir com a ídols a gent de més profit per la societat, com per exemple.........nosé jo.........en Vilas per exemple, un paio que després d’estar estudiant tota una vida, posa els seus coneixements al servei de la brillant Sanitat Pública........( bé, no seria el millor exemple oi Francesc???).
O potser el meu ídol, podria ser en Joanet, un tio que s’ha fet a si mateix i ha aportat la seva sabiduria a una empresa que es dedica a proporcionar trens a la sempre eficaç RENFE.........tampoc seria el millor exemple..............O potser tindria que ser en Coll el meu ídol.....un paio que ens proporciona a tots assegurances .....unes assegurances que en el moment de contractar-les sembla que fem el negoci del segle, gran comercial, si senyor..........bé, no entraré en aquest món , ni el dels funcionaris.......que m’esvero jo i esvero a altre gent....ehh Lladó!!!!
Ja se!!!!!!!! El meu ídol hauria de ser en Serrano, un prosper enginyer comercial, que ven ventiladors als rusos...........això si que és posar-hi collons.

Però no, jo tinc debilitat per la gent rareta ,això que tots els que he esmentat i els que he deixat de esmentar ho son, però no lo suficient per ser els meus ídols.

En fi, que he descobert el meu nou ídol, un tio que es dedica a fer el temps a la Sexta, com li surt dels collons.

Un tio que es capaç de començar el programa dient;

“ Hola!!, miren por la ventana 2 segundos..........1.........2.......bieen, mañana mas. Podriamos terminar aqui la previsión del tiempo, pero vamos a justificar el sueldo”

O

“Viernes, noche fria, el calor de las sabanas, muy mal se les tiene que dar las cosas para esta noche no...........en fin, vamos a hechar un metosat, que para eso estamos.”

Senyors, quina gran diferencia amb els que tenim a TV3, la nostre!!!

Algú de veritat l’interessa el temps que ha fet al llarg del dia a través del meteosat a Vic o La Molina?? I les temperatures màximes a les que han arribat a Banyoles o Sant Esteve Sesrovires. Per cert brutal, que un poble incloguin a mode de homenatge el teu cognom dins els seu nom, ehhh!!!!


T’imagines Joanaet que en virtut als teus coneixements en trens, et dediquessin el nom del poble,i que es digues Sant Esteve SesCorrales????

I que m’han dieu de les imatges en directe a les 9.30 de la nit??? Que a l’estiu tenen .......bueno no tenen cap gràcia però almenys es veu algo, però i a l’hivern???

En fi que han d’aprendre molt del meu ídol.




P.D.: En juny la pluja és lluny, i si plou, cada gota és com el puny

miércoles, mayo 23, 2007

El Diploma

Hola a tothom,

Per fi ja tinc el Títol amb diploma inclòs, del que qualsevol pare estaria orgullós que el seu fill obtingues. Un títol, pel que els pares ens han estat inculcant unes idees i metes, amb frases com; “ Fill, has d’estudiar el que jo he pogut per” o “fill has d’estudiar per tenir una feina millor que jo” o “ fill has d’estudiar per ser algú a la vida” o “fill, has d’estudiar per tenir una vida millor de la que jo he tingut” o “ fill, un títol t’obrirà moltes portes” (frases que el Rei mai ha pogut dir al Príncep). En fí, que cadascú agafi la frase que ha sentit més a casa seva.
Per que els pares si una cosa tenen, és que al llarg de la infància i adolescència dels fills, han de tenir petites xerrades per tal de fer entendre o explicar determinades coses, que normalment els fills ja saben de sobres.

Es a dir, que a qui de vosaltres els seu pare no li ha dit “ Fill, hem de parlar de home a home”. ( Frase impressionant) Frase, que en la nostre joventut segur que només sentir-la ens feia posar vermells de vergonya. I és normal cony, a ningú li agrada que el seu pare li expliqui segons què a determinada edat, i menys sabent el que ja sabíem. I més, si ja teníem la visita periòdica de un educador sexual a l’escola. Un educador del que no estaven assabentats els pares .I del qual, tu tampoc esmentaves la seva existència. Normal també, perquè llavors la conversa que t’havia de donar el teu pare(prou vergonya els i feia) la passaves a donar tu, en el moment que et preguntaven, que ens havien explicat. Que et venien ganes de dir, mira ...........avui parlaven de la fel·lació, però com que a mi, ja me la fan el dissabtes quan marxeu a donar una volta, he fet campana.

I això era quan jo era un adolescent. Ara m’agradaria veure un pare i un fill, en aquestes èpoques que corren. La conversa seria així; “ Fill, hem de parlar de home a home” i ell pensant “ Aiii, espero que hem parli del sexe anal, perquè lo altre ja ho tinc més que practicat”

En fi, que per fi tinc el meu currículum, el Diploma d’honor de provador oficial de Anillos vibradores. Diploma que anys enrere m’hagués obert moltes portes (això és una metàfora Vilas).

P.D:(.1)-Tants pardals que passen gana i tantes figues que es podreixen
P.D:(2)-Dels pecats del piu, Déu se'n riu, i dels pecats de la xona, la Marededéu els perdona.


domingo, mayo 13, 2007

Herois

Hola a tothom,

Pels que som del Barça, avui és un dia fatídic, en el que engegaries a la merda aquesta colla a ganduls, que només saben que anar de putas ( aquests, però gratis ) i tocar-se els collons els dies de partit. I és més, et venen ganes de fer-se del espanyol i................és broma Dani, això mai ho fariem.
Però estarem al teu costat a la final, sobretot, quan us marquin a l’ultim minut després d’anar guanyant 1-3..............que es veu que és especialitat de la casa..........manda güevos!!!!!!
Però bueeeeeno no tot és el futbol, ara m’he aficionat a les series que fan a la tele ( així no penso amb la colla de fills de puta als que jo com molts altre socis els hi paguem les putes vacances de 365 dies..........) en fi, que he caigut en el vici de mirar totes les series que puc.
Dilluns toca mirar C.S.I. els dimarts House, el dimecres Herois, els dijous Anatomia de Grey i Prison Break i el divendres dia de descans. De totes aquestes series s’ha n’ha parlat molt i molt, però una d’elles, encara no és molt coneguda aquí, tot i que als EUA, és, diuen la més vista. ( Té collons, que no sé com s’ho fan, però totes les series que fan aquí, arriben sent les més vistes als EUA.......Igual que l’anunci aquell de un hyundai tot terreny, que s’anuncia com “ El todoterreno mas vendido de su categoria en Estados Unidos” i jo que hem pensava que el tot terreny ja era una categoria....ara resulta que dins els tot terrenys hi ha varies categories, i aquest hem sembla, és de la categoria dels que s’espatllen més.)
Total, que he quedat fascinat amb aquesta series que fan els dimecres a TV3 ( com que ja no fan champions........) i que es diu Herois. La sèrie, pels que no sabeu de que va, és bàsicament d’això de herois. Son un grup de persones aparentment normals que en un moment donat és donen compte de que tenen poders. Un d’ells té la capacitat de volar, l’altre dibuixa el futur, previ xute de heroïna (això no té tant de mèrit), un altre és immortal, i el seu cos es regenera a l’instant i finalment, el meu nou ídol, el Hiro Nakamura, un japonès flipat de la vida que és capaç de aturar el temps i teletransportarse a on ell desitja . Doncs bé, aquest dies a Barcelona, he descobert que el Hiro Nakamura en realitat treballa de cambrer en la cafeteria de la clínica i hem comenta que els dies del rodatge es teletransporta als estudis de los Angeles i despés torna a servir un cafès. Que com diu ell, els herois, en realitat son gent normal.
Total que pels incrèduls, aquí us adjunto una foto del Hiro i un servidor.

Un peto a tots.

jueves, mayo 10, 2007

La Jana

Hola a tothom,

Com sabreu, el dijous pasta vaig ser pare per primer i potser últim cop. Potser us sembla una afirmació vol rotunda, però no tots sabeu el que vaig passar.

Ja que el blog és meu i dic aquí el que vull, passaré a intentar explicar el naixement de la Jana.

El dimecres al matí la Vanessa va anar al ginecòleg perquè deia que tenia uns petits dolors. Quan la va visitar la doctora ( no entro en detalls), li va dir, uyyyy si estàs per anar a parir, però això ho hem d’aturar una setmana almenys. Total que li va donar unes pastilles i cap a casa a fer repòs, però abans a fer un anàlisis urgents, que es necessiten abans de tenir naixement i tal......

En fí, que varem passar el dia una mica espantats, però semblava que el medicament feia el seu efecte. A la nit va tenir alguna contracció, però tot normal......

Al matí, hem vaig llevar , hem vaig dutxar ( no entro en detalls, no sigui cas que en Vilas es posi tonto) i al sortir la Vanessa hem diu “ Oiii, una patada...oiiii he trencat aigua” i jo allà callat sense dir res. I ella hem diu Sergiiiiiii, que fas???? I jo li dic “ Diagnosticant nena, diagnosticant” I ella histèrica hem diu “ però que dius??” I jo “ Podria ser un Lupus, però ......no.....pq ha caigut aigua al terra i.......” I ella hem diu “ Va deixa de fer el gilipollas, que vaig de part.”

Total, que truco a la doctora i si posa la infermera, i hem diu que encara no ha arribat, però que tranquils, que es dutxi tranqui-la, que el primer part acostuma a durar entre 12 i 24 hores. Però als 5 minuts hem torna a trucar, i hem diu que la doctora diu, que marxem corrents cap a Barcelona. Total, que li dic a la Vanessa que hem de marxar. En aquell moment eren les 9 del mati aproximadament. Perquè us creeu una imatge de la situació, jo estava en pilota picada la Vanessa també, ella plorant i jo histèric anant amunt i avall, carregant el mòbil buscant les coses de la nena, la maleta.....un caos. A les 21.20 aconseguim centrar-nos i decidim anar tirant......
En aquell moment la Vanessa tenia contraccions cada 10 minuts mes o menys......per lo que creiem que arribaríem bé a Barcelona, tot i la cua que es munta a aquella hora.

Agafem autopista i cap a Barcelona......quan passem el peatge les contraccions son més seguides i pel que puc apreciar més doloroses.....jo aquí , ja hem faltaven mans....una al volant, una agafant a la Vanessa i els ulls intentant no desviar-los gaire de la carretera. Quan arribem a la Ronda de Dalt, el trànsit comença a ser una mica dens i es contraccions son cada 4 minuts.....la Vanessa aquí, ja estava espantada, no podia aguantar........per sort, vaig recordar que sempre hi ha policia a la sortida de Horta, la sortida 4.....i efectivament, allà estàvem..........allà foto un canvi de carril de cop i hem planto davant de la Guàrdia Urbana, quan hem veuen s’hem acostant i jo els hi dic “ Hello, I’m Sergi and my friend is Cacho” .....bueno no els hi vaig dir això, però hagués tingut gràcia......com vaig poder, vaig articular les paraules part-urgent-balmes-pilar i per sorprnent que sembli, i en contra de la meva teoria de que la policia no hi ......(bueno, hem callo que ara tothom té amics o familiars que son policies......), en fi, que hem varen entendre.
I com si es tractés de una pel·lícula, m’obren camí amb una moto al davant i una al darrera com si fóssim algú important, pel mig de una ronda totalment parada , que increïblement s’obre com la mantega davant d’un ganivet calent ( mola el símil ehhhhh) .
En fi que entravessem Barcelona fins el carrer Balmes i la policia ens indica la entrada de la clínica del Pilar, allà entren a la Vanessa en plan pel·lícula, cridant i corrents i jo, com puc intento aparcar el cotxe.

Després d’aparcar-lo, la policia ja m’estava esperant per felicitar-me i per que els hi fes una firmeta........hem criden les infermeres, entro a dintre, hem posen una bata, i als pocs minuts la Jana ja naixia.

Per que us feu una idea de lo ràpid que va néixer, us diré que l’hora exacte del naixement eren les 10.38h. Una hora i poc després de trencar aigües la Vanessa.

En fi, que la nena va voler sortir un mes abans i ara li toca estar uns dies a la incubadora, i a nosaltres a Barcelona.

Per que la veieu el resultat de aquest problemàtic embaràs , aquí us deixo una foto i un petit vídeo dels primers dies de la Jana.




Tal fas, tal tindràs.

lunes, abril 23, 2007

Sant Jordi


Hola a tothom,

Felicitats a tots els Jordis. No costa res queda bé amb els Jordis. De fet hem sembla que aquests i els Joans, son els únics que reben la meva felicitació el dia del seu Sant. Els que hem coneixeu, sabeu de sobres que sóc una miiiiiica despistat (frase que utilitza la gent que m’estima per no dir que no tinc memòria, degut segurament al meu flirteig amb el món de......) bé, no caldria especificar-ho tot, que com bé hem va dir en Joanet, haig de vigilar amb al que poso al blog, que després m’arrepentiré.....que això queda emmagatzemat a la xarxa pels segles dels segles, amén. Total que com que sóc incapaç de arxivar al meu disc dur els aniversaris i els sants de la gent, la Vanessa, hem va dir saps què Sergi, si tenim una nena, li posem Jana, que ve de Joan/a i si és nen Jordi, i així, si ets un mal pare, que no sigui per això.

Total, que avui m’he dit, saps que, avui felicitaràs als Jordis, i lo primer que m’ha vingut al cap, és en Rovira i en Font.............mmmmmmmmm.............i llavors he pensat, si tinc un nen, li posaré Joan.

A vosaltres no us pasa, que si coneixeu segons qui, el nom d’aquella persona queda inmediatament vetat. Jo en això, lògicament no hi havia pensat mai, però des de un temps ençà , m’he adonat, que no hi ha ningú pròxim a mi, que hagi posat Sergi al seu fill. I això que és un nom que ara està en alça.

Ja que i sóc, vull felicitar a en Xevi Codina, que tots sabem quan és el seu aniversari, perquè té la bónica costum de invitar a una cervesa a la parròquia. I també felicitar al Doctor Little House, també anomenat Vilas, que seria el pol oposat al Xevi. És a dir que, sabem que és el seu aniversari perquè 15 dies després en Xevi ens invita a una cervesa.

En fi, que aprofito per felicitar a tothom. A tu també Vilas.

miércoles, abril 18, 2007

"Jo no vull dir res però..."

Hola a tothom,

Quan una persona diu "Jo no vull dir res però..." és millor no dir res, i això és el que faré avui….. :)


Adéu
clickeu a sobre

lunes, abril 16, 2007

La despedida de l'Andreu

Hola a tothom,

Com tots sabeu, l’altre dia vaig anar amb alguns de vosaltres a una despedida o comiat de solter, com li vulgueu dir. Jo soc més de despedidas, nosé......trobo que hi ha paraules que al traduir-les perden categoria. Si tu estàs amb els amics i els i dius eiii que l’altre dia vaig anar a un comiat, tens dos opcions, o s’enriuen de tu, o no t’escolten. Ara bé, tu estàs allà , i dius eii que l’altre dia vaig estar de despedida, i primer es crea un silenci, seguit de un allau de preguntes i signes d’admiració......total q pases a ser el puto rei de la festa.....
Com que sabia que us agradaria veure en imatges la despedida, vaig agafar la camara de fotos i vaig fer-ne unes quantes. I hem vaig dir, va...............farem un vídeo amb les fotos.........però no m’ensortia........i vaig pensar, saps que trucaré al meu ídol...........si nois si, jo tinc ídols.........de la mateixa manera que en Serrano té com a referent en Bob Esponja i en Francesc en Superman, l’únic tio que pot portar els calçotets per fora amb dignitat. Total que vaig trucar per saber com podia fer un vídeo digne d’allò.............i el consell va ser, que busqués la musica apropiada i que adaptes el vídeo al temps de la música. Així que, aquí teniu la despedida de l’Andreu Alzina resumida en 45 segons.


Jo també us estimo.

martes, abril 10, 2007

El sopar ------episodi 0-------

Hola a tothom,

Estaria bé que la gent que vindrà el sopar, digues quelcom mitjançant el blog o el mail. La gent que no vindrà no cal, ja sabem tots pq no venen ( calçasses). A part de dir si veniu o no, estaria bé que diguéssiu, que heu fet o fareu a canvi de anar el sopar.

Es a dir, que faríem com el acudit que tant bé va explicar en Xevi Codina ( ets el meu ídol), que deia algo així ( ho sento no soc molt bo explicant acudits tot i tenir un mestre com en Xevi).

Son tres amics que estan pescant un diumenge al mati , i un diu, “sabeu que he tingut que fer per venir avui?” Doncs vaig haver de pintar tot el pis.
I el del costat diu; “doncs això no és res, jo ahir vaig haver de replantar el jardí i construir una barbacoa”…..
I el últim no deia res…..
I li pregunten, “i tu que vas haver de fer per venir a pescar?”
Això que respon, “Jo avui el matí m’he posat el despertador a les 6 del matí, i li he dit a la dona”, “ Nena, fotem un polvo o vaig a pescar” ……
i tots..., “ ostres i q t’ha dit??”
…doncs, que no hem deixes la canya!!


Doncs la idea es aquesta, per trencar el gel, us explicaré les que de moment m’han arribat.


El Prosikito Francesc, ha aconseguit el pase, anant a comprar a barcelona un dissabte a la tarda.........clar que si, amb dos collons!!! Però la cosa no acaba aquí...en Francesc, que és un tio en carrera, va dir saps que, li llençaré un cable al amic Serrano, i li diré que vingui amb la dona a comprar i així aconseguim el doble pase. Però clar, no va tenir en compte tots els factors............i en Serrano va fer un gran error.......després de tot un dia comprant a Barcelona, la dona no va comprar res i ell si. Resultat......en Serrano, s’ho haurà de treballar més per aconseguir el pase.
En Melenas Joanet, ha anat amb la dona i criatura a Andalucia a veure les processons . Tenint en compte que en Joanet és ateu, agnostic i el que faci falta, té un gran mèrit.
D’aquí també es pot deduir una formula matemàtica, que jo no treure al ser de lletres ( gran frase per cert.....si dius això quedes exempt de saber sumar i restar....i si dius que ets de números...tens llicencia per fer errades ortogràfiques i parlar malament....i si no tens estudis??.....això dona per un blog sencer) Total que el q es pot deduir, és que a més ingressos, més cost econòmic té el pase.

I jo, el diumenge vaig anar a veure Grease El Musical...........con us ho diria...........és com una peli porno,.....li sobren els diàlegs.......Per lo tant, tenint en compte que no m’agrada el teatre musical.....que no m’agrada Grease.....i que .............si nens si, i vaig anar amb els sogres.............tinc un pase per regalar..........Serrano truca’m i ho arreglem.

Un petó a tots

lunes, abril 02, 2007

Convocatoria Sopar de Futbol


Si algú necesita l'autorització, només te que demanar-ho , i jo li facilitaré l'esborrany.

lunes, marzo 26, 2007

Sembla mentida que siguem el Milk-Cafè!!!!!!!

Hola a tothom,


Com sabreu el Milk-Cafè, l'equip del meu cor, l'equip per el que donaria la vida...........bé, el equip en el que hem deixen jugar els caps de setmana, està en ratxa. Després de anys i anys entre els últims, portem un bon temps entre els primers. Això es reflexa en la taula de classificació d'aquesta setmana.


Fent una mirada per sobre, algú que no ens coneix pensarà que el que falla és la defensa, que si no sigués per ella, aniriem liders destacats ja que som el equip més golejador i casi el màxim golejat. Bé, jo per no crear polèmica, i per no sentir crits d'en Xevi, diré que la culpa és dels devanters que no presionem prou els seus devanters..........¿¿¿???


jueves, marzo 22, 2007

En Vilas i les camisetas.

Hola,


El Doctor, que cal recordar que és la musa que inspira aquest blog, ha decidit col.laborar, posant unes fotos seves, amb camisetes diferents. El motiu de aquestes fotos no és cap altre que entre tots l'ajudem a decidir quina camiseta posar-se per el casament del Andreu( l'andreu serio, l'altre, no en tenim noticies) . Per lo que, en nom del doctor, us demano que enlloc de fer bromes, l'ajudeu a escollir una d'aquestes brillants camisetes disenyades per ell.


Com diuen els andalusos.............Qué Salao ere Vilas!!!!

martes, marzo 20, 2007

Si nena siiiiiiiiiiii !!!!!!!!!!!!

No fa falta que comenti res, oi??






martes, marzo 13, 2007

Els nens aprenen ràpid

Com que en Coll hem va dir ; " Nen, no possis molta lletra, que aquells inútils no saben llegir gaire". Avui us poso un còmic amb poca lletra, pq veieu que els nanos creixen i aprenen ràpid.


Dani, un petó.


miércoles, marzo 07, 2007

Santiago Bernabeu

Abans de que jugui el Barça aquest cap de setmana contra el Reial Madriz, la Revista Sapiens, ha tret un numero en el que parlen del ex-president del Reial Madrid, el qual porta el seu nom l'estadi, i en el que encara a dia d'avui, és admirat per el madridisme i la seva cúpula encapçalada pel tontet del Ramón Calderón.

És llarg, però val la pena saber una mica de la historia del presonatge.

Santiago Bernabeu. Un president del Madrid en l’ocupació franquista de Catalunya
Nes del Reial Madrid sense cap mena d’oposició. Era un home popular per als seus seguidors i un fidel servent del pensament franquista. Futbol i política remeten a un home aplaudit i criticat en la mateixa mesura, en funció del color en què es veuen les coses. Del color esportiu i del color polític.
Bernabéu va morir l’any 1978. Deixava enrere una infinitat d’anècdotes recollides en centenars d’entrevistes periodístiques. Sense cap mena de dubte, també deixava el seu club de sempre en una posició destacada del panorama futbolístic mundial, tot i que el Reial Madrid hauria d’arrossegar sempre més l’etiqueta d’“equip del règim” per presumptes favors dels estaments oficials cap a una institució que entre 1955 i 1967 donà sis copes d’Europa a l’Espanya Una, Grande y Libre. Però Bernabéu s’endugué a la tomba un afer poc esclarit i comentat, la seva participació en la Guerra Civil espanyola, al costat dels guanyadors, el bàndol nacional. És un tema que no va comentar gairebé mai en públic i rarament en privat. Ho considerava com un record del passat que no valia la pena ni rememorar. El mes de setembre de 1976, la revista Posible entrevistava el màxim dirigent del Reial Madrid. En un moment determinat, el periodista li deixà anar: “¿Dónde pasó la guerra?” I Bernabéu respongué: “No me gusta hablar de eso. No quiero decir nada”. L’entrevistador insistí amb un “Si no quiere...”, i Bernabéu, enfurismat, li etzibà: “No, no quiero, y si publica algo, voy y le mato”.[...]

un soldat de 42 anys

Bernabéu vol fugir de Madrid a fi d’incorporar-se a l’Espanya de Franco. Té els ulls posats en Sant Sebastià, que des de mitjan 1937 és en mans de les forces rebels. Per a fer-ho, aprofita l’amistat que manté amb l’ambaixador espanyol a París, el republicà Luis Araquistáin, que intercedeix perquè Bernabéu viatgi sense problemes al País Basc en canvi que un combatent republicà ho pugui fer a Madrid. L’exdirectiu i futur president del Madrid ho té clar: vol ajudar activament a accelerar la victòria dels nacionals, dels seus. La seva edat, 42 anys, fora de qualsevol lleva, no és un problema. Decideix allistar-se com a voluntari a la División 150 del cos d’exèrcit de Navarra, que dirigeix el general Agustín Muñoz Grandes. Les raons són purament polítiques, si recuperem unes paraules de Bernabéu en una entrevista concedida al periodista Julià Garcia Candau uns mesos abans de la mort de Franco: “En la guerra fui voluntario contra el comunismo y ahora también lo sería a pesar de la edad”. [...] Al maig Bernabéu és enviat a Bielsa, a la província d’Osca, molt a prop de la frontera francesa i de Catalunya amb l’objectiu d’acabar amb la resistència de l’exèrcit republicà en aquesta zona estratègica. A Bielsa, l’avanç de la 150 División i altres unitats franquistes deixa en una situació irremeiable la 43 Divisió republicana, aïllada contra la frontera francesa. A mitjan maig de 1938, els soldats franquistes ataquen amb molta força. Un d’ells és Santiago Bernabéu. Enmig de grans temporals i patint nombroses baixes, la 43 Divisió es rendeix el 16 de juny i es replega cap a França pels camins de la muntanya, mentre Bernabéu i la 150 División Marroquí torna a posar els ulls a Catalunya. L’actuació de Bernabéu a Bielsa li valdrà la Medalla de Campanya, segons se li notifica el 30 d’agost de 1939; és a dir, quatre mesos després d’acabar la guerra. No serà l’única condecoració que rebrà el president del Reial Madrid. L’any 1939, el caporal Bernabéu tornarà a Madrid amb la Creu del Mèrit Militar i la Creu de Guerra. [...]

La 150 División Marroquí és formada bàsicament per homes sense escrúpols, mercenaris marroquins, feixistes exaltats que transformen el concepte d’ocupació militar pel de barbàrie. Van ser molts els casos d’assassinats, tortures, violacions, mutilacions, pallisses, intimidació i altres salvatjades protagonitzades pels homes d’aquesta divisió franquista. [...]

En una entrevista al diari As, l’any 1974, explica una conversa mantinguda amb el ministre d’Informació i Turisme Alfredo Sánchez Bella: “Le decía yo a Sánchez Bella: cada vez que tomábamos un pueblo de Lérida, las mujeres nos miraban desde detrás de las cortinas y las persianas y los ancianos se asomaban a los balcones y lloraban desesperados. Cuando un anciano llora de odio es que un pueblo no tiene remedio”. En aquest punt cal fer èmfasi a una de les autèntiques fòbies de Bernabéu: el que ell anomenava “regionalismos” català i basc. En contra, sempre va estar convençut que els castellans de la Meseta eren una mena de raça superior: “Los castellanos, según la historia, son los españoles más cojonudos y más completos. Los de la Meseta, moldeados por el frío y el calor, fueron lo suficientemente recios para imponerse en todos los sentidos a los demás, a las otras regiones. Castilla impuso su idioma en el mundo entero y en ella nacieron todas las gestas e ideas que hicieron grande, en su día, a España”. [...]

lunes, marzo 05, 2007

Eco 3D de la Jana

Bé, avui canviarem de prespectiva i enlloc de mirar al passat, mirarem el futur.

Avui us presento la meva futura filla..........ostres quan parlo així.....podria fer un anunci de la Coca-Cola light, i diria algo així com ; " Que levante la mano quien nunca le han gustado los niños... y ahora tampoco, pero que ahora lo dice babeando "(...) " Y para terminar, un fuerte aplauso para Sergi, que sin estar preparado se ha lanzado al vacio"

Bé, deixo de dir tonteries, que al final ho acabo pagant.....

jueves, marzo 01, 2007

La despedida d'en Joanet

Bé,

Després de molt de temps, ha arribat l'hora de fer públiques les fotos d'aquella despedida. Algunes fotos han estat eliminades, perque alguns dels implicats ara estan casats o amb fills. Les fotos de les noies aquelles despullades , estan sota custodia fins els dia que algú hem toqui els collons.
Aquesta és la única despedida que hi han fotos que es poden publicar.
A la meva..............les varen requisar els mossos de quadra perquè la Tura , no se que volia d'una discoteca o un bar, unes noies ilegals o alegals i uns camioners i una frontera i nosequè. Total que a hores d'ara son una prova de un judici.

Aquí teniu el video de les fotos!!! Poseu els alteveus, que la música val la pena!!


martes, febrero 27, 2007

Joanet, Grande Joanet !!!!!

Hola,


La foto no fa falta comentar-la, però ho faré pels que no saben de que va.

Resulta que a la primera despedida que varem fer, la d'en Juané, varem estar a una casa rural. Després de moltes copes, varem decidir baixar a la única discoteca del poble. Allà en Joanet ens va deleitar amb un repartori impresionant.


Només cal veure les grupies que estan davant de l'escenari ( vayatela!!!) i de la rossa de l'esquerra partint-se el cul!!!!!!!!! Una escena impresionant, però jo de vosaltres no riuria tant. Tinc totes les fotos d'aquell cap de setmana i dels que estavem allà, no n'hi ha cap que surti ben parat.


Apasiau

viernes, febrero 23, 2007

Quan encara erem algú.............

La foto no té més.

Només comentar, que mirant la foto m'he adonat, que a tothom li afecten diferent els anys. ( I a ningú per bé )

lunes, febrero 12, 2007

You'll never smoke alone



Plataforma Pro Frank Rijkaard


En motiu de el proper partit contra el Liverpool i d’acord amb el acord entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Barça, s’ha creat aquesta plataforma per potenciar la campanya de legalització de les drogues i més concretament la marihuana.

És per això, que des de les entitats catalanes, es demana que la gent doni suport a través d’aquest blog a la plataforma i que en el proper partit en el Camp Nou la gent vagi amb un porro a la boca. I quan surti en Frank , cridem tots junts “ Jo també fumo porros”.

Aquesta és la pancarta que lluirem des de la plataforma Frank Rijkaard.


jueves, febrero 08, 2007

Las Rubias

Hola,

Avui, he decidit posar un acudit. Ja se, està en castellà Lladó, però l'he rebut en el idioma del pais veï, i passo de traduir, que tots l'enteneu.

Abans de posar-lo que consti, que he pensat si algú de vosaltres tenia la dona o la germana rossa, i hem sembla que no......bé, almenys de veritat. Ja sabeu allò de Rubia de bote, chocho morenote.

Ahh que consti que puc donar fè, que no hi ha cap rossa, almenys dintre el grup de germanes.

Un hombre ciego entra en un bar de lesbianas por equivocación. Se las apaña para llegar hasta la barra y pide una copa, y tras estar un rato sentado en el taburete le grita al camarero:
- Eh, tú: ¿te gustaría oír un buen chiste de rubias?
Inmediatamente se hace un silencio total en el bar y con una grave, profunda y áspera voz, la mujer que esta sentada junto a el le dice:
- Antes de que cuente ese chiste, señor, y en atención a su minusvalía física que le impide ver, creo que lo justo es que le advierta de cinco cosillas: Que la camarera es rubia. Que el portero del bar es una mujer rubia. Que yo mido un metro ochenta, peso 80 kilos, soy cinturón negro de karate y tengo el pelo rubio. Que la mujer que esta conmigo es levantadora de pesas y es rubia; Y que la dama que esta sentada al otro lado de usted es una luchadora profesional y también es rubia. Y ahora que sabe eso, piénselo cuidadosamente: ¿De verdad todavía quiere contar ese chiste?
El ciego piensa durante un par de segundos, menea la cabeza y contesta:
- Naaa… Pues no lo cuento… ¡Paso de tener que explicarlo cinco veces!

martes, febrero 06, 2007

La ironia i el saber beure

L'altre dia vaig rebre un video que hem va sorpendre. No per el video en si, si no per la persona que el va enviar.
Aquí us deixo el video que no té desperdici, de la mateixa manera que no en té la ironia de la persona que l'envia. Tots us podeu imaginar qui és, i si encara no ho sabeu, és la persona en qui esta inspirada el còmic.







Serrano te admiramos

jueves, febrero 01, 2007

Grande Flavio




Hola,

Fa uns dies vaig rebre una foto del mític i famós Flavio Briatore. Quan la vaig rebre vaig tenir un conjunt de emocions contradictòries......el primer que vaig fer va ser riure, en un primer moment no el reconeixia, però és ell, no hi ha cap dubte......després hem va fer pena o vergonya aliena de com un tiu com ell podia arribar a aquest extrems, un tiu de la seva classe, amb calés que li surten per les orelles, i que s’havia de veure en aquella situació, davant d’un públic que no li perdonaria que , més que deixar-se fer una foto en tanga, el fet de portar-lo , i encara més, de portar-lo en tant poca dignitat. Que més que semblar un milionari sembla un tira cartes al més pur estil Rappel

Però després vaig pensar.........cony , es veritat, a aquest home li pesen els quilos i l’edat, però com més gran és i més gordo està , més jovenetes i més guapes son les models que es repassa. Total que abans de posar-vos a criticar com jo i riure-us d’aquest home primer mireu les nenes que s’ha repassat ( algun de vosaltres segur que també , però amb l’ajuda de la vostre millor amiga, la mà) i després opineu.

Grande Flavio



lunes, enero 29, 2007

SANT NICOLAU PISTOLER

Hola a tothom,


Crec que ja comença a ser hora de fer homenatges a velles glories del passat. Persones que ens han marcat gratificantment o no les nostres vides.


Segurament molts de vosaltres, us han marcat més en Rocco Sifredi o en Nacho Vidal, però d'altres encara teniu records més inocents i educatius. És per això, que avui vull dedicar la noticia, o com es digui això ( algú hem podria dir com es diu això de penjar algo al blog?????) a SANT NICOLAU PISTOLER, un espècie de jesucrist del S.XX que sortia a el programa de Persones Humanes.


Aquest és un dels guions de la mini sèrie.



Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles anaven camí de la gran ciutat de Xàtiva quan de sobte van trobar en el sòl pedregós xanques suficients per a tots menys per al mestre..

Els deixebles van lligar aquelles xanques sota les seves sandàlies I van continuar el camí convençuts que aquell senyal inequívoc els deia que algú volia que fossin més alts.


En veure el mestre que estaven contents perquè creien ser ells els escollits digué: "I en veritat us dic que ara podreu veure-hi més lluny però només podreu parlar entre vosaltres perquè ningú més us podrà sentir estant vosaltres tant amunt".


Però de res serviren aquelles sàvies i encertades paraules del mestre, car els deixebles no pogueren oir-lo des d'aquella alçada. I fou llavors quan el mestre tragué el pistolot i amb bales certeres els feu tornar al polsegós món terrenal.


I fou així com els deixebles aprengueren que es pot veure més que el mestre però no deixar d'escoltar-lo.


* El de la foto, era el tonto de la mini-serie. Bé, diguem que era el més tonto de tots.

lunes, enero 22, 2007

LA GRAN EVASIÓ

Hola a tothom ( a tu també Vilas),

Com molts sabeu, La gran evasió és un film bèlic, bé perquè ho entengui tothom........una película de guerra. Ho dic perquè gent com en Marc Coll es pensaven que el nom venia de Evasión en la granja.........sense comentaris.

Total que amb les fotos que tenia d'alguns de vosaltres he fet això, un trailer actualitzat de la peli aquesta.

Per cert, el trailer aquest per que quedi bé, ha d'anar acompanyat amb música, " polotant" seria bò que conectesiu els altaveus una mica alts ( tranquils, això no és cap putada de les meves ).

Doncs, això...............que el disfruteu.

miércoles, enero 17, 2007

Borat Globus d'Or!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Molt bones,

Avui farem una treva i no hem ficaré amb ningú. No us acostumeu que això només es un “ alto en el camino”.

Bé, aquest vídeo es el millor tall de la pel•lícula Borat, la qual ha guanyat el premi al millor actor de comèdia en els Globus d’Or.

Ahhhh, jo de vosaltres no estria tranquils.

Vilas???? Viiiiiiiiilas???????? Viiiiiiiiiiiiiiiiiiilas???????????????


Adéu

viernes, enero 12, 2007

La vida de pare de familia segons en Joanet

Hola a tothom de nou,

Avui dedicarem el tema a les nostres abnegades dones, que ens aguanten.............a uns més que d’altres ...........

Es per això que avui penjo aquí el vídeo que qualsevol de les nostres dones els hi agradaria veure. A qui no li han dit mai allò de ; “ M’agradaria veure-us per un forat al tu i els teus amics quan esteu junts i veure que feu i de que parleu”

Doncs nenes aquí teniu la resposta!!!!!!!!!!






Joanet: Vaig fer el sopar d’empresa el dimarts ................ uffffffff!!!!!

Francesc : Jo divendres ( Dada interessant, si senyor, sempre aportant quelcom)

Joanet : I quan vaig arribar al pis..........hem va caure una bronca que no vegis...........ostia puta!!!!!!!!!!!! ( Joanet vas arribar a les 7, aquí hem poso a favor de la Maru. Maru te admiramos!!!!!)

Francesc : Però que no et coneix la Maru ( Per lo que es veu, no lo suficient)

Joanet : I hem trobo a l’Arnau, allà sobre ( al llit ) .........allà creuat i jo allà..........i ara què........... ( Doncs l’Arnau deuria pensar......” Papa que et passa que estàs groc i vas de tort ????” )

Marc Coll : Aquí hi ha material pel blog!!!!!

( Aquí en Joanet va callar de cop..............ell sabia que aquest cop pillaria )


Per solidaritat amb en Joanet, m’he limitat a posar el tall en que no diu res dolent ni ofenós de la seva família.

Aquest vídeo es pot considerar apte per tots els públics.

P.D.: Tal faràs tal tindràs!!!!

martes, enero 09, 2007

Bon any Superman!!!!!!!!!!!!!

Hola a tothom,

Durant aquests dies he tingut que treballar i he descuidat una mica el blog. M’he proposat que aquest any putajaré aquí a tots vosaltres i d’una manera o altre anireu sortint tots.

Si, nois si, hi ha gent que es proposa ser millor persona quan arriba el nou any i gent com jo que es proposa tot el contrari.

Per començar aquest any i com a preludi de la totalitat del vídeo aquí us deixo una mostra del famós casament del compañero Coll on els seus amics ( amb amics així no fan falta enemics) el varen disfraçar de Superman i el van passejar per tota la sala ( si si, per tota la sala..........amb amics dels seus pares i familiars) .

Això hem fa recordar que en Lladó ( un dels caps pensants de la broma ) s’ha de casar.........i ja seria hora de que poessis data. No et demano que posis la data per reservar-me el dia..............ja saps que això no hem cal.......però després de tant de temps pot ser que no ens recordem de planejar una despedida.......i clar........se’ns pot anar de les mans............i ja se sap............Per no parlar de que s’ha de planejar perfectament de que aniràs disfraçat al teu casament.
Lladó, t’agraden el toros??? T’has plantejat mai ser torero???

Bé, lo dit, intentaré ser més responsable amb el blog i així poder putejar com a més gent millor.
Vilas, tu fa molt de temps que no surts no?



Bon any