La despedida de l'Andreu

Hola a tothom,

Com tots sabeu, l’altre dia vaig anar amb alguns de vosaltres a una despedida o comiat de solter, com li vulgueu dir. Jo soc més de despedidas, nosé......trobo que hi ha paraules que al traduir-les perden categoria. Si tu estàs amb els amics i els i dius eiii que l’altre dia vaig anar a un comiat, tens dos opcions, o s’enriuen de tu, o no t’escolten. Ara bé, tu estàs allà , i dius eii que l’altre dia vaig estar de despedida, i primer es crea un silenci, seguit de un allau de preguntes i signes d’admiració......total q pases a ser el puto rei de la festa.....
Com que sabia que us agradaria veure en imatges la despedida, vaig agafar la camara de fotos i vaig fer-ne unes quantes. I hem vaig dir, va...............farem un vídeo amb les fotos.........però no m’ensortia........i vaig pensar, saps que trucaré al meu ídol...........si nois si, jo tinc ídols.........de la mateixa manera que en Serrano té com a referent en Bob Esponja i en Francesc en Superman, l’únic tio que pot portar els calçotets per fora amb dignitat. Total que vaig trucar per saber com podia fer un vídeo digne d’allò.............i el consell va ser, que busqués la musica apropiada i que adaptes el vídeo al temps de la música. Així que, aquí teniu la despedida de l’Andreu Alzina resumida en 45 segons.


Jo també us estimo.