miércoles, mayo 23, 2007

El Diploma

Hola a tothom,

Per fi ja tinc el Títol amb diploma inclòs, del que qualsevol pare estaria orgullós que el seu fill obtingues. Un títol, pel que els pares ens han estat inculcant unes idees i metes, amb frases com; “ Fill, has d’estudiar el que jo he pogut per” o “fill has d’estudiar per tenir una feina millor que jo” o “ fill has d’estudiar per ser algú a la vida” o “fill, has d’estudiar per tenir una vida millor de la que jo he tingut” o “ fill, un títol t’obrirà moltes portes” (frases que el Rei mai ha pogut dir al Príncep). En fí, que cadascú agafi la frase que ha sentit més a casa seva.
Per que els pares si una cosa tenen, és que al llarg de la infància i adolescència dels fills, han de tenir petites xerrades per tal de fer entendre o explicar determinades coses, que normalment els fills ja saben de sobres.

Es a dir, que a qui de vosaltres els seu pare no li ha dit “ Fill, hem de parlar de home a home”. ( Frase impressionant) Frase, que en la nostre joventut segur que només sentir-la ens feia posar vermells de vergonya. I és normal cony, a ningú li agrada que el seu pare li expliqui segons què a determinada edat, i menys sabent el que ja sabíem. I més, si ja teníem la visita periòdica de un educador sexual a l’escola. Un educador del que no estaven assabentats els pares .I del qual, tu tampoc esmentaves la seva existència. Normal també, perquè llavors la conversa que t’havia de donar el teu pare(prou vergonya els i feia) la passaves a donar tu, en el moment que et preguntaven, que ens havien explicat. Que et venien ganes de dir, mira ...........avui parlaven de la fel·lació, però com que a mi, ja me la fan el dissabtes quan marxeu a donar una volta, he fet campana.

I això era quan jo era un adolescent. Ara m’agradaria veure un pare i un fill, en aquestes èpoques que corren. La conversa seria així; “ Fill, hem de parlar de home a home” i ell pensant “ Aiii, espero que hem parli del sexe anal, perquè lo altre ja ho tinc més que practicat”

En fi, que per fi tinc el meu currículum, el Diploma d’honor de provador oficial de Anillos vibradores. Diploma que anys enrere m’hagués obert moltes portes (això és una metàfora Vilas).

P.D:(.1)-Tants pardals que passen gana i tantes figues que es podreixen
P.D:(2)-Dels pecats del piu, Déu se'n riu, i dels pecats de la xona, la Marededéu els perdona.


domingo, mayo 13, 2007

Herois

Hola a tothom,

Pels que som del Barça, avui és un dia fatídic, en el que engegaries a la merda aquesta colla a ganduls, que només saben que anar de putas ( aquests, però gratis ) i tocar-se els collons els dies de partit. I és més, et venen ganes de fer-se del espanyol i................és broma Dani, això mai ho fariem.
Però estarem al teu costat a la final, sobretot, quan us marquin a l’ultim minut després d’anar guanyant 1-3..............que es veu que és especialitat de la casa..........manda güevos!!!!!!
Però bueeeeeno no tot és el futbol, ara m’he aficionat a les series que fan a la tele ( així no penso amb la colla de fills de puta als que jo com molts altre socis els hi paguem les putes vacances de 365 dies..........) en fi, que he caigut en el vici de mirar totes les series que puc.
Dilluns toca mirar C.S.I. els dimarts House, el dimecres Herois, els dijous Anatomia de Grey i Prison Break i el divendres dia de descans. De totes aquestes series s’ha n’ha parlat molt i molt, però una d’elles, encara no és molt coneguda aquí, tot i que als EUA, és, diuen la més vista. ( Té collons, que no sé com s’ho fan, però totes les series que fan aquí, arriben sent les més vistes als EUA.......Igual que l’anunci aquell de un hyundai tot terreny, que s’anuncia com “ El todoterreno mas vendido de su categoria en Estados Unidos” i jo que hem pensava que el tot terreny ja era una categoria....ara resulta que dins els tot terrenys hi ha varies categories, i aquest hem sembla, és de la categoria dels que s’espatllen més.)
Total, que he quedat fascinat amb aquesta series que fan els dimecres a TV3 ( com que ja no fan champions........) i que es diu Herois. La sèrie, pels que no sabeu de que va, és bàsicament d’això de herois. Son un grup de persones aparentment normals que en un moment donat és donen compte de que tenen poders. Un d’ells té la capacitat de volar, l’altre dibuixa el futur, previ xute de heroïna (això no té tant de mèrit), un altre és immortal, i el seu cos es regenera a l’instant i finalment, el meu nou ídol, el Hiro Nakamura, un japonès flipat de la vida que és capaç de aturar el temps i teletransportarse a on ell desitja . Doncs bé, aquest dies a Barcelona, he descobert que el Hiro Nakamura en realitat treballa de cambrer en la cafeteria de la clínica i hem comenta que els dies del rodatge es teletransporta als estudis de los Angeles i despés torna a servir un cafès. Que com diu ell, els herois, en realitat son gent normal.
Total que pels incrèduls, aquí us adjunto una foto del Hiro i un servidor.

Un peto a tots.

jueves, mayo 10, 2007

La Jana

Hola a tothom,

Com sabreu, el dijous pasta vaig ser pare per primer i potser últim cop. Potser us sembla una afirmació vol rotunda, però no tots sabeu el que vaig passar.

Ja que el blog és meu i dic aquí el que vull, passaré a intentar explicar el naixement de la Jana.

El dimecres al matí la Vanessa va anar al ginecòleg perquè deia que tenia uns petits dolors. Quan la va visitar la doctora ( no entro en detalls), li va dir, uyyyy si estàs per anar a parir, però això ho hem d’aturar una setmana almenys. Total que li va donar unes pastilles i cap a casa a fer repòs, però abans a fer un anàlisis urgents, que es necessiten abans de tenir naixement i tal......

En fí, que varem passar el dia una mica espantats, però semblava que el medicament feia el seu efecte. A la nit va tenir alguna contracció, però tot normal......

Al matí, hem vaig llevar , hem vaig dutxar ( no entro en detalls, no sigui cas que en Vilas es posi tonto) i al sortir la Vanessa hem diu “ Oiii, una patada...oiiii he trencat aigua” i jo allà callat sense dir res. I ella hem diu Sergiiiiiii, que fas???? I jo li dic “ Diagnosticant nena, diagnosticant” I ella histèrica hem diu “ però que dius??” I jo “ Podria ser un Lupus, però ......no.....pq ha caigut aigua al terra i.......” I ella hem diu “ Va deixa de fer el gilipollas, que vaig de part.”

Total, que truco a la doctora i si posa la infermera, i hem diu que encara no ha arribat, però que tranquils, que es dutxi tranqui-la, que el primer part acostuma a durar entre 12 i 24 hores. Però als 5 minuts hem torna a trucar, i hem diu que la doctora diu, que marxem corrents cap a Barcelona. Total, que li dic a la Vanessa que hem de marxar. En aquell moment eren les 9 del mati aproximadament. Perquè us creeu una imatge de la situació, jo estava en pilota picada la Vanessa també, ella plorant i jo histèric anant amunt i avall, carregant el mòbil buscant les coses de la nena, la maleta.....un caos. A les 21.20 aconseguim centrar-nos i decidim anar tirant......
En aquell moment la Vanessa tenia contraccions cada 10 minuts mes o menys......per lo que creiem que arribaríem bé a Barcelona, tot i la cua que es munta a aquella hora.

Agafem autopista i cap a Barcelona......quan passem el peatge les contraccions son més seguides i pel que puc apreciar més doloroses.....jo aquí , ja hem faltaven mans....una al volant, una agafant a la Vanessa i els ulls intentant no desviar-los gaire de la carretera. Quan arribem a la Ronda de Dalt, el trànsit comença a ser una mica dens i es contraccions son cada 4 minuts.....la Vanessa aquí, ja estava espantada, no podia aguantar........per sort, vaig recordar que sempre hi ha policia a la sortida de Horta, la sortida 4.....i efectivament, allà estàvem..........allà foto un canvi de carril de cop i hem planto davant de la Guàrdia Urbana, quan hem veuen s’hem acostant i jo els hi dic “ Hello, I’m Sergi and my friend is Cacho” .....bueno no els hi vaig dir això, però hagués tingut gràcia......com vaig poder, vaig articular les paraules part-urgent-balmes-pilar i per sorprnent que sembli, i en contra de la meva teoria de que la policia no hi ......(bueno, hem callo que ara tothom té amics o familiars que son policies......), en fi, que hem varen entendre.
I com si es tractés de una pel·lícula, m’obren camí amb una moto al davant i una al darrera com si fóssim algú important, pel mig de una ronda totalment parada , que increïblement s’obre com la mantega davant d’un ganivet calent ( mola el símil ehhhhh) .
En fi que entravessem Barcelona fins el carrer Balmes i la policia ens indica la entrada de la clínica del Pilar, allà entren a la Vanessa en plan pel·lícula, cridant i corrents i jo, com puc intento aparcar el cotxe.

Després d’aparcar-lo, la policia ja m’estava esperant per felicitar-me i per que els hi fes una firmeta........hem criden les infermeres, entro a dintre, hem posen una bata, i als pocs minuts la Jana ja naixia.

Per que us feu una idea de lo ràpid que va néixer, us diré que l’hora exacte del naixement eren les 10.38h. Una hora i poc després de trencar aigües la Vanessa.

En fi, que la nena va voler sortir un mes abans i ara li toca estar uns dies a la incubadora, i a nosaltres a Barcelona.

Per que la veieu el resultat de aquest problemàtic embaràs , aquí us deixo una foto i un petit vídeo dels primers dies de la Jana.




Tal fas, tal tindràs.