viernes, julio 20, 2007

Jo de gran vull ser com ell !!!!!!!!!!!!!

Hola a tothom,

Haureu observat, aquest blog sempre ha estat actualitzat amb coses desenfades i amb el objectiu de entretenir-me jo i als altres, perquè la vida ja es prou trista com per parlar de coses series, que per això ja existeixen els informatius i diaris.

A la vegada, sempre he estat en contra de rebre els típics mails que ens demostren les misèries da la vida i que et demanen ajudes i reenviaments mils, per tal de fer-nos sentir més bones persones i tal.

Els que hem coneixeu, també sabeu que soc home de tenir ídols com he dit diverses vegades en aquest blog. Ídols com el home del temps de la sexta o el mateix Hiro Nakamura. Com podeu veure ídols de lo més absurd.

Però aquest cop m’ha arribat una historia diferent, una història que m’ha donat en que pensar i que potser havia arribat l’hora de compartir una d’aquestes coses amb vosaltres.

La història és la següent;

Un pare Australià que realitzava cada any la Ironman de Austràlia, tenia el somni de fer aquesta prova amb el seu fill, però per desgracia, el seu fill va néixer amb una paràlisis cerebral.
El australià enlloc de veure la situació com un obstacle, o va veure com un repte i es va començar a entrenar més fort junt amb el seu fill.

El aussie de uns 60 anys, quan ho va veure oportú, es va apuntar junt amb el seu fill a la Ironman de Austràlia, la prova més dura de les triatlons.

Per entendre la prova cal recordar, que consisteix en nedar en aigües obertes 4 kms, anar en bicicleta 180 km i per acabar una marató, és a dir, 42,5 kms més corrent.

Una burrada, no?? Doncs només heu de mirar el vídeo per veure com aquest home junt amb el seu fill acaba la Ironman. Amb dos collons, si senyor.

I pensar que de vegades hem queixo de segons que............en fi..........intentarem assemblar-nos una mica aquest home. El meu nou ídol.

P.D.: No el mireu a la feina, que tampoc és plan que us vegin plorant.

miércoles, julio 18, 2007

1.....2.....3....4...5.............i........15!!!!!!!!!!!!

Hola a tothom,

Ja se que he deixat una mica oblidat el blog, però i que.......si algú té algun problema que m’ho digui que ho arreglarem a la meva manera.....Un cop ja he fet el fanfarró ( gran paraula) passarem a lo que toca....i lo que toca, no és res més que Les Santes . La festa major de Mataró. D’aquesta festa en podria explicar moltes coses, però segurament hem portaria a la meva separació, i la molts de vosaltres. Tot i que jo sempre he sentit a dir, allò de que per les Santes tot s’hi val. Aquesta frase només té una excepció , la parella. Però en realitat, la frase és certa. Ningú et tindrà en compte que estiguis trellant a la Plaça Sanata Anna, ni si els teus pares.........més ben dit ......els pares d’en Francesc i de l’Andreu (sempre eren ells) ens veiessin borratxos. Recordo un cop (això hem costarà una amistat) que jo i uns altres (no sóc tant cabró i no us delataré) que ens varem trobar als pares d’en Fran i aquest anava molt torrat i va anar al lavabo. Enlloc de fer-nos els boixos quan ens varen preguntar per ell.....nosaltres que també anàvem una mica fins, els hi varem dir on era , i que ja els acompanyàvem. En fi, que sóc culpable de que els seus pares presenciessin les iniciacions en l’alcoholisme del seu fill. Sé que ara m’espera un bronca, però no sabeu el que vaig riure aquell dia.

Francesc, com diu un vell proverbi xinès; “Amb la primera copa l’home beu el vi; amb la segona el vi beu el vi, i amb la tercera, el vi beu l’home.

Però en realitat les Santes som això, uns dies on tot si val, i si no que li diguin al Mago Andreu. Un home que s’ha fet un nom a Mataró gracies (o depèn com es miri...malaurat) a les Santes.

Tothom el recorda banyant-se a la font del negritu amb la policia alvontant seu, o perdent les claus i trobant-les 2 o 3 cops en una nit......un mite, que en com els bons mites torna al lloc on va triomfar, per reviure aquelles nits de gloria. ( Vilas, amb aquesta retòrica vull dir que l’Andreu ha tornat).

Jo aquest any segurament, veure més gegants que borratxos, però segur que algunes nits sortiré. Anar a sopar, beure amb abundancia i parlar molt. Per que les santes també son això......parlar molt. És el lloc on et trobes la gent que no veus durant l’any.......de fet....un altre frase que he sentit sempre és la de; “Ens veiem de Santes en Santes.”

En fi, paro que m’emociono i hem poso a plorar. Us deixo amb un vídeo de un dels millors moments de les Santes.


Us estimo




GLORIA A LES SANTES!!!!!!!!!!!!!!!!