miércoles, marzo 05, 2008

Un resultat per emmarcar

Després de un any horrorós futbolísticament parlant, ho dic perquè ningú pensi ara “ ja deia jo que en Sergi li passava algo, esta envellit”, noooo, jo estic bé. El que anava malament es l’equip. Que entre lesions, mala sort i que cada dia som més vells, no fotíem res de bò.

Doncs bé, seguint la tònica de sempre el Milk està demostrant que lo seu, és la copa. Dic lo seu per dir algo clar, perquè seu seu no té res. La qüestió és que contra tot pronòstic varem guanyar un partit. I no un partit qualsevol no, un partit guanyat amb dos collons, bé amb 18 exactament.
Jugàvem contra un equip nou, que el cap de setmana anterior jugant amb gent i porter, ens varen guanyar bé.....Quant aquest diumenge al sobre el camp érem 9, el resultat que es preveia no era gaire alentidor, però ja posats, ens varem col•locar com varem poder (i quan dic colocar, no vull dir.........) i varem aconseguir arribar a la mitja part amb 2-1 en contra. El resultat a la majoria ja ens anava bé. Tornàvem a casa sense tenir que mentir en el resultat i a sobre al•legant que clar, ells eren molt i nosaltres pocs i a sobre nosaltres tenim en Rovira.

Però la cosa va començar bé a la segona part, gol a la primera jugada i aguantar l’empat.
Després expulsen en Rovira durant 10 minuts. Minuts de incertesa fins que ens adonem que el expulsat es en Rovira i que encara i podem fer algo.

Total, que contra tot pronòstic, ens avançem i acabem sentenciant el partit amb un 4-2.

A tot això m’agradaria felicitar a tots els que hi érem ( si , si a tots, fins i tot en Rovira, que en realitat va fer un bon partit) i fins i tot els que no varen venir , perquè amb ells no sé si ho haguéssim aconseguit.
En aquest partit es van veure coses que no es veuen sovint. En Rovira fent bé el fora de joc, en Xevi fent bones passades i en Joanet amb cabell........bueno això últim no, però tindria la seva gràcia.

També vull donar gràcies a deu, per concedir-me el desitg de jugar contra nosaltres mateixos. Bé, no contra nosaltres exactament, pero si en part. M’explico. Per primera vegada vaig tenir la sensació de jugar contra un equip com el nostre. Un equip que per molta voluntat i ocasions sempre acaba encaixant gols a punta pala. I tot, en part gràcies a dos personatges que varen jugar amb nosaltres aquesta lliga passada. En Javi i en Pedro. Que quant jugaven en nosaltres, semblaven dolents, però quant juguen de contraris encara semblen pitjors. Un per donar la sensació de inutilitat i ineficàcia davant de porteria, i l’altre per ser capaç de desquiciar amb la seva descol•locació i verborrea a tot el seu equip. Una garantia per l’equip contrari.

I dit això aquí us deixo la taula de classificació , a la que injustament falta el nom d’en Jordi Palillos, segurament el crack mediàtic q en faltava. I que va marcar dos gols.


9 comentarios:

Anónimo dijo...

Un partit èpic i atòpic.
I el porter (Jose) ho va fer de puta mare.

ptk

wasup dijo...

Bueno,
Tots varem jugar, com a mínim dignament, que ja és molt.
Atòpic??

Anónimo dijo...

utòpic (referent a utopia).
gràcies Sergi, jo també et corregiré les faltes ortogràfiques que comets. Segurament també, és per escriure ràpid...

ptk

Anónimo dijo...

3 comentaris i encara no ha sortit el tema despedida?

FM

Doc dijo...

Ostres quina sorpresa. Us felicito a tots.
Ara que faig, vinc el proper partit o em vaig buscant una altra distracció...
Despedida, quina despedida?

Anónimo dijo...

con dos cojones imajino que se y sabeis quien soy a la mierdaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa , por cierto me han comentado que pedrito se a retirado a monje budista , si hay novedades ya os la comentare jajajjaaj

Anónimo dijo...

jo no sé qui ets.

ptk

Anónimo dijo...

PERREA, PERREA......

UNO !!!

Anónimo dijo...

ptk