jueves, mayo 10, 2007

La Jana

Hola a tothom,

Com sabreu, el dijous pasta vaig ser pare per primer i potser últim cop. Potser us sembla una afirmació vol rotunda, però no tots sabeu el que vaig passar.

Ja que el blog és meu i dic aquí el que vull, passaré a intentar explicar el naixement de la Jana.

El dimecres al matí la Vanessa va anar al ginecòleg perquè deia que tenia uns petits dolors. Quan la va visitar la doctora ( no entro en detalls), li va dir, uyyyy si estàs per anar a parir, però això ho hem d’aturar una setmana almenys. Total que li va donar unes pastilles i cap a casa a fer repòs, però abans a fer un anàlisis urgents, que es necessiten abans de tenir naixement i tal......

En fí, que varem passar el dia una mica espantats, però semblava que el medicament feia el seu efecte. A la nit va tenir alguna contracció, però tot normal......

Al matí, hem vaig llevar , hem vaig dutxar ( no entro en detalls, no sigui cas que en Vilas es posi tonto) i al sortir la Vanessa hem diu “ Oiii, una patada...oiiii he trencat aigua” i jo allà callat sense dir res. I ella hem diu Sergiiiiiii, que fas???? I jo li dic “ Diagnosticant nena, diagnosticant” I ella histèrica hem diu “ però que dius??” I jo “ Podria ser un Lupus, però ......no.....pq ha caigut aigua al terra i.......” I ella hem diu “ Va deixa de fer el gilipollas, que vaig de part.”

Total, que truco a la doctora i si posa la infermera, i hem diu que encara no ha arribat, però que tranquils, que es dutxi tranqui-la, que el primer part acostuma a durar entre 12 i 24 hores. Però als 5 minuts hem torna a trucar, i hem diu que la doctora diu, que marxem corrents cap a Barcelona. Total, que li dic a la Vanessa que hem de marxar. En aquell moment eren les 9 del mati aproximadament. Perquè us creeu una imatge de la situació, jo estava en pilota picada la Vanessa també, ella plorant i jo histèric anant amunt i avall, carregant el mòbil buscant les coses de la nena, la maleta.....un caos. A les 21.20 aconseguim centrar-nos i decidim anar tirant......
En aquell moment la Vanessa tenia contraccions cada 10 minuts mes o menys......per lo que creiem que arribaríem bé a Barcelona, tot i la cua que es munta a aquella hora.

Agafem autopista i cap a Barcelona......quan passem el peatge les contraccions son més seguides i pel que puc apreciar més doloroses.....jo aquí , ja hem faltaven mans....una al volant, una agafant a la Vanessa i els ulls intentant no desviar-los gaire de la carretera. Quan arribem a la Ronda de Dalt, el trànsit comença a ser una mica dens i es contraccions son cada 4 minuts.....la Vanessa aquí, ja estava espantada, no podia aguantar........per sort, vaig recordar que sempre hi ha policia a la sortida de Horta, la sortida 4.....i efectivament, allà estàvem..........allà foto un canvi de carril de cop i hem planto davant de la Guàrdia Urbana, quan hem veuen s’hem acostant i jo els hi dic “ Hello, I’m Sergi and my friend is Cacho” .....bueno no els hi vaig dir això, però hagués tingut gràcia......com vaig poder, vaig articular les paraules part-urgent-balmes-pilar i per sorprnent que sembli, i en contra de la meva teoria de que la policia no hi ......(bueno, hem callo que ara tothom té amics o familiars que son policies......), en fi, que hem varen entendre.
I com si es tractés de una pel·lícula, m’obren camí amb una moto al davant i una al darrera com si fóssim algú important, pel mig de una ronda totalment parada , que increïblement s’obre com la mantega davant d’un ganivet calent ( mola el símil ehhhhh) .
En fi que entravessem Barcelona fins el carrer Balmes i la policia ens indica la entrada de la clínica del Pilar, allà entren a la Vanessa en plan pel·lícula, cridant i corrents i jo, com puc intento aparcar el cotxe.

Després d’aparcar-lo, la policia ja m’estava esperant per felicitar-me i per que els hi fes una firmeta........hem criden les infermeres, entro a dintre, hem posen una bata, i als pocs minuts la Jana ja naixia.

Per que us feu una idea de lo ràpid que va néixer, us diré que l’hora exacte del naixement eren les 10.38h. Una hora i poc després de trencar aigües la Vanessa.

En fi, que la nena va voler sortir un mes abans i ara li toca estar uns dies a la incubadora, i a nosaltres a Barcelona.

Per que la veieu el resultat de aquest problemàtic embaràs , aquí us deixo una foto i un petit vídeo dels primers dies de la Jana.




Tal fas, tal tindràs.

8 comentarios:

Anónimo dijo...

Bé només diré que "es nota que ets el golejador de l'equip!!!"

pintatrinka

Anónimo dijo...

juggooooooooooooooooooonnnnn !!!!

pintatrinka

Doc dijo...

Grande Flavio!! Una història fantàstica. Moltes felicitats i força jana!!!

FERRAN dijo...

Carai un relat digne d'en Dan Brown .... persona a la qual haig d'agrair el meu actual interès per la lectura i no pas gràcies al zoo d'en pitus ... dit això ( ja ho he colat ) moltes felicitats !!! Ari Vatanen ... recorda que la policia bona bona del tot, no ho és ... pensa que encara et pot arribar una foto per accés de velocitat a la ronda ... tot i que sèria la multa que menys et molestaria de la teva vida, per si de cas Cabrons !!!

Anónimo dijo...

Sí senyor !!!! Ets en Show Time dels relats. Hi ha hagut un moment que em pensava que no arribaveu a l'hospital i havieu d'improvisar un part a la sortida 31 de Potosí. Per cert, m'agrada molt aquest nom. Pensa-hi pel proper nen!!!

Jo no vull dir res però ... li vam dedicar a la Jana un triomf molt treballat contra el Pub Olas. 10 contra 8 i la feina que vam tenir. Hi ha coses que no canviaran mai!

Killer --> Torna aviat a l'esquip.

Jana --> Estàs convidada al proper sopar de l'equip. Jo et vigilaré d'aprop

Serranito

Francesc Xavier dijo...

Collons Sergi, això si que és una novela d'acció, però com tots els herois, has triomfat.
Felicitats.
Quico ( italià )

Anónimo dijo...

Carai, que maca. FELICITATS pel naixement; tot i haver sigut incidentat, heu demostrat ser uns parassos. Jo també vull un part així de ràpid... però més tranquil.

Mar

alias Triathló dijo...

Va parí!!

Carai això si que es acció.
Enhorabona parelleta i benvinguda Jana!!

...que petit el món nano; descobrir desprès de penjar el vídeo del desvetllament Bellugos al Youtube, que el meu excompany de classe se’l linka al seu blogg i m’assabento que ha tingut una petita preciosa!!

S.T(el càmera i el que apareix fugaçment)

Una abraçada!!